El clima atlàntic d'alta muntanya, tan escàs en la península Ibèrica, fa de la Val d'Aran una zona única, privilegiada enmig del Pirineus. Les seves altes muntanyes sedueixen al visitant amb un paisatge alpí, amb la seva flora i la fauna característiques: frondosos boscos d'avets gegants, el faig, el "pi roig" (pi vermell) i vegetació exuberant que acull espècies tan singulars com el gall salvatge, avui en perill d'extinció. Una naturalesa generosa alimentada per abundants cursos d'aigua, llacs i rius que desemboquen tant en l'Atlàntic (el Garona, a l'estuari de la Gironda , en Bordeus) com en el Mediterrani (el Noguera Pallaresa). Des de la casa de lloguer a Val d'Aran Çò de Ròsa, els espais naturals se succeeixen ininterrompudament i la bellesa es troba pertot arreu, a cada pas.

La Val d'Aran compta amb valls adjacents al del Garona i serralades que permeten la realització de delicioses excursions, com les que recorren l'exuberant ribera de l'Aiguamog o la que transcorre per la riba del riu Valarties, paradís dels afeccionats a la pesca de la truita. Des de la casa de lloguer a Val d'Aran Çò de Ròsa, també és imprescindible acostar-se al magnífic bosc d'avets de L'Artiga de Lin o recórrer la ribera del Toran, el seu bosc de fajos, avets i bedolls i els preciosos pobles de Sant Joan i Canejan.

Els habitants de la Val d'Aran han gaudit des d'antic del dret a decidir sobre els seus propis assumptes. La seva vinculació a Catalunya data ja del segle XII, quan el tractat " d'Emparança " posa fonament legal a aquesta fructífera relació amb Alfons I. Més tard rendeixen vassallatge a Jaume I el Conqueridor, que els concedeix el privilegi anomenat "Era Querimonia" (1313), text legislatiu que ordena la vida aranesa fins a la implantació provincial al 1834. Des de llavors han pertangut ininterrompudament a Catalunya, excepte un breu període (1810-1815) d'annexió napoleònica al departament francès de "l'Haute Garonne", quan la casa de lloguer a Vall d'Aran Çò de Ròsa va ser el bastió de defensa català. Els sobirans d'Aragó, i més tard els espanyols, van respectar els privilegis de la Val (Felip V no la va incloure dintre dels Decrets de Nova Planta) i les decisions del Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran) institució de govern de la vall formada per sis consellers, sis prohoms i un síndic, cap de Govern i màxim representant de la comarca. Aquests privilegis es guarden en l'armari "Des Privilègis dera Val".

Des de la casa de lloguer a Val d'Aran Çò de Ròsa es pot gaudir de l'importantíssim llegat artístic romànic, concentrat sobretot en les petites esglésies parroquials dels pobles, que es caracteritzen pel seu estilitzat campanar. Aquestes esglésies, a més del romànic característic, presenten gran quantitat d'elements gòtics i renaixentistes que reflecteixen l'evolució artística de la Val. Cal destacar l'església parroquial de Sant Andreu, a Salardú, edifici romànic del segle XII-XIII amb campanar octogonal, que alberga la talla del Crist de Salardú, una de les obres més representatives del romànic aranès. Des de la casa de lloguer a Val d'Aran Çò de Ròsa s'accedeix també amb facilitat a l'església i les pintures romàniques de Santa Eulàlia d'Unha, i a les pintures renaixentistes de Sant Andreu de Salardú i de Sant Martí d'Arró; així com a la policromia d'una talla gòtica del segle XIV en Sant Andreu de Casau i la casulla del segle XVII de Sant Pèir d'Escunhau.

La casa de lloguer a Val d'Aran Çò de Ròsa és exemple d'un dels edificis civils, de caràcter defensiu, que són altres dels atractius artístics de la Val d'Aran. A un altre d'ells, La Tor d'eth Generau Martinhon ( La Torre del General Martinyó), s'ha creat el Museu dera Val d'Aran, que fa una interpretació de la història i la vida aranesa a través d'objectes emblemàtics, com l'armari "Des Privilègis dera Val" (dels privilegis de la vall), també conegut com armari de les sis claus, ja que cada conseller tenia una, i només amb les sis alhora podia obrir-se.

La llengua pròpia de la Val d'Aran és l'aranès, una variant gascona de la llengua occitana, que es va imposar durant l'època medieval al sud de França, al nord de Catalunya i al nord d'Itàlia. Aquesta llengua, que va comptar amb variants de tant prestigi cultural i literari com el gascó o el provençal, avui tot just es conserva en alguns punts del sud-oest francès i a la Val d'Aran, on és parlada per més de 5.000 persones. Actualment, l'aranès gaudeix de caràcter oficial en el territori de la Val i de cooficial a Catalunya, el que li ha donat una embranzida considerable i ha permès que sigui la llengua habitual de més del 90% de la població. A Gessa, ubicació de la casa de lloguer a Val d'Aran Çò de Ròsa, es pot sentir un bon aranès.

La cultura aranesa s'inspira en el seu passat per a viure el seu present. Per això dóna tanta importància a les festes i les tradicions, que parlen dels usos, costums, mites i creences dels habitants de la vall des de temps ancestrals. És per això també que moltes de les festes i les tradicions es lliguen al cicle estacional, ja sigui agrari o ramader. Des de la casa de lloguer a Val d'Aran Çò de Ròsa es pot gaudir d'algunes de les festes més importants, com són les "Magràs" (carnaval, el primer dimarts de febrer), la "Cremada d'eth Haro", de Les i la "Festa d'eth Taro", d'Arties, en la qual es crema un tronc d'avet de tretze metres per a celebrar el solstici d'estiu (Sant Joan).